LOMCE

La reforma que està en procés d’aprovar el ministre Wert, és una reforma que pretén separar els estudiants des d’edats avançades entre els “llestos” i els “menys llestos”.

No es pot fer escollir als nostres alumnes ja als 14 anys quin camí volen triar ja que un cop hagin triat un camí ja no el podran abandonar, a més està comprovat que els països que segreguen a edats avançades tenen uns resultats menys igualitaris, és a dir, es crea una relació entre estatus socioeconòmic de la família i els resultats acadèmics, fent que les persones d’origen socioeconòmic baix continuïn durant generacions en aquesta situació i per tant, s’estarà acabant amb l’anomenat ascensor social, que tants beneficis ha aportat  a la nostra societat.

A més, segurament ens trobarem que aquells alumnes que triïn el camí de la formació professional al tercer curs de la ESO rebran pitjor formació que els que triïn el camí acadèmic, ja que els professors dipositaran menys expectatives en ells.

Un altre punt escandalós de la reforma és el fet de condemnar al fracàs escolar a aquelles persones que cursin els programes de qualificació professional, ja que en aquesta via no se’ls hi donarà la possibilitat d’obtenir el títol de la ESO, i actualment aquesta mesura és equivalent a formar persones sense el mínim de competències com a ciutadà i com a treballador, sent aquestes marginades del mercat laboral.

Entenem que qualsevol reforma de l’educació ha d’estar orientada a formar persones, i no  mà d’obra barata, aquesta reforma però deixa ben clar que el seu objectiu és el de preparar l’alumnat per al mercat laboral  oferint-lis, només, una mínima formació professional.  És cert que es crea la possibilitat d’accedir des del programa de qualificació professional  a la FP de grau mig, però també és cert que aquesta es farà mitjançant una revàlida que farà pràcticament impossible continuar estudiant.

A més, en tot el projecte no es cita en cap moment quins seran els recursos destinats als programes de qualificació professional, així com a la millora de les TIC, ha quedat bastant palès en el dia a dia dels nostres centres educatius que per a un bon desenvolupament de les TIC cal una forta inversió en nous recursos, així com la formació del professorat.

Pel que fa a la promoció de la FP dual, entenem que és un model que en les actuals circumstancies el que farà es formar mà d’obra només per a treballar en una empresa, i en l’actual situació on cada cop costa més aconseguir un contracte indefinit, farà que els alumnes es trobin amb fortes dificultats per adaptar-se als nous llocs de treball.

El tercer objectiu de la reforma és augmentar la càrrega lectiva en matèries instrumentals: llegua, matemàtiques i ciències, amb aquest objectiu l’únic que es pretén és satisfer els requisits de l’informe PISA, sense parar-se a analitzar per què ocupem posicions baixes en aquest informe. A més des de l’Associació d’Estudiants de L’Hospitalet no creiem en la fórmula més hores dedicades igual a millors resultats.

Amb el naixement de les avaluacions de final d’etapa externes d’àmbit nacional, el que s’està fent és dubtar de la capacitat del professorat per a avaluar correctament, així com de la gestió que fan les CCAA de l’educació.

A la ESO serà necessari superar l’avaluació final per tal d’accedir al batxillerat o a la FP, fent dues proves diferenciades.

Per a obtenir el títol de la ESO serà necessari superar una prova final, amb aquestes proves el que s’aconseguirà és que el professorat doni una alta importància a la superació d’aquestes proves deixant de banda altres aspectes de la educació que també són importants en la formació de ciutadans. És a dir, es formaran estudiants amb un alt coneixement de competències bàsiques, però sense més formació que aquesta. A més, les revàlides incrementarà la taxa de repetició del sistema educatiu i farà d’instrument dissuasori per a continuar estudiant.

Pel que fa al batxillerat no serà suficient amb la superació durant dos cursos de les diferents assignatures sinó que a més serà necessari superar una avaluació final per tal d’obtenir el títol de batxiller, en el cas de no superar aquesta prova s’obtindrà un certificat amb efectes laborals i acadèmics només per a accedir a la FP de grau superior, és a dir, tornem a crear la distinció entre els “llestos” i els “menys llestos”.

Amb aquest sistema s’elimina la prova de selectivitat que fins ara era la única prova per tal d’accedir a la universitat en igualtat de condicions entre tots els estudiants, i s’obre la porta a que cada universitat i cada grau dins de les universitats pugui preparar la seva prova d’accés, a la pràctica això suposa la substitució d’un model objectiu i igualitari per un altre que permetrà la selecció amb criteris no homogenis. A més, d’equiparar cada cop més l’accés a la universitat pública amb l’accés a la universitat privada.

Una altra gran reforma d’aquest projecte de llei és l’anomenat increment d’autonomia dels centres educatius, separant les funcions de l’equip directiu que prendrà les decisions i fent que el consell escolar sigui un òrgan merament consultiu, ja no podrà decidir sobre els pressupostos del centre, sobre els projectes educatius o sobre els processos d’admissió d’alumnes.

Fins ara la decisió del consell escolar per a escollir els aspirants a director era del 60%, amb la reforma serà de només un 30%, fent que els centres educatius perdin autonomia en favor de l’administració que podrà triar només aquells directors que siguin afins a les idees del govern de torn, deixant en un lloc secundari el projecte educatiu de l’aspirant a director.

Es pretén crear un ranking d’escoles en funció dels seus resultats en les proves externes, aquest fet sumat a l’autonomia dels directors dels centres educatius permetrà que aquests no acceptin aquells alumnes amb més dificultats per tal d’evitar perdre posicions en aquest ranking. El ranking també permetrà el pagament per resultats, és a dir, els centres rebran diners públics en funció dels seus resultats i no pas en funció de les necessitats de l’alumnat, incentivant d’aquesta manera la creació de centres educatius de primera i de centres educatius de segona que es poden arribar a convertir en autèntics guetos.

Finalment, el ministre Wert ha dit que mitjançant aquesta reforma els concerts educatius s’estendran a etapes no obligatòries, i que farà que sigui legal donar subvencions públiques als centres educatius privats que segreguen per sexe, havent augmentat aquestes un 30% en el període 2005-2010.

Anuncios

No hay comentarios todavía... ¡Sé el primero en dejar uno!

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

A %d blogueros les gusta esto: